CIU. una autèntica fal·làcia interessada.

Primer de tot, em disculpo per avançat de les errades que cometré escrivint amb el meu català d’un barri perifèric de Barcelona. Després, crec necessari deixar-hi clar el meu origen, ja que, de ben segur, influeix al 100% a la meva opinió que seguidament exposaré. Sóc fill d’un andalús que va arribar a Catalunya quan tenia 5 anys i d’una catalana amb arrels una mica més llunyanes, però també a Andalusia. No vull buscar quin percentatge de  catalans es troben a la mateixa situació, però no crec que digui cap bestiesa si la situo almenys en el 40-50% de la població catalana.

Després d’aquesta justificació, diré que, respectant-lo totalment, no em sento part del sentiment independentista aparegut just DESPRÉS de la visita del nostre President a Madrid. Si, dic bé, ell diu que es després de l’11 de setembre, però siguem clars… aquest sentiment va aparèixer de forma totalment oportunista e interessada uns dies més tard, el 20 de setembre, després de la negativa de Rajoy al pacte fiscal. Rajoy, sense gaires llums per variar, no es va adonar que li feia la millor campanya possible al nostre President. I ell va veure l’oportunitat ràpidament. O potser tot era part de la seva estratègia, qui sap. La qüestió de fons es, ¿Seria capaç de jugar amb els sentiments de la població catalana per tal de mantenir-se al poder i continuar la seva debacle neoliberal retalladora? I tant que sí.

I, he de dir que ha fet un gran treball. La seva campanya evoca un sentiment messiànic, alliberador, que de no conèixer la història, els seus pactes continus amb la dreta espanyola i les seves retallades, seria capaç de embriagar la ment catalana més innocent. Però no la meva.

Tornem a ser clars. Aquest sentiment de CIU no es independentista. Es “simple y llanamente” com diria un ex-profe meu, un atac a Madrid per aconseguir millorar l’injust balanç fiscal que tenim. Si hagués dit això el President, potser inclús l’hauria votat. Però no, ha optat per la via de l’engany sentimental. I això no ho puc perdonar. La realitat passa, sota la meva opinió, per que qui demà vagi a votar per la independència a CIU estarà caient en engany innocent, enlluernat per un sentiment fals. Una autèntica fal·làcia interessada que ha creat més crispació, incertesa sobre el futur i una despesa en unes eleccions possiblement estalviables.

Llavors,  Què faré? Què proposo? Molt senzill. Recordem l’essència real del 15M: “No les votes”. No votem els partits que han sigut els propulsors d’aquesta crisi. Tots sabem qui son. Els que contínuament dicten lleis en contra nostre i a favor de les grans multinacionals on després “treballen” i els bancs els quals els financen. Els que no recordo en quin moment ens van representar realment.  Els corruptes.

Votem partits minoritaris, donem aire fresc a aquest País governat per una oligarquia que no pateix la crisi i ens ofega.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s